miércoles, 16 de julio de 2008

Amb el cor


Sempre ha dit coses extraordinàries, d´entre elles que la pròpia intel·ligència ho és. Éll ho és, extraordinàri.

També va aconsellar-me que davant eleccions importants tries amb el cor, ja que tindria les mateixes possibilitats d´equivocar-me però no me’n penediria. Sí, una equivocació és l´obvia penitència d´haver-se penedit. I allò no va ser un consell, va ser una trobada.

Perquè podré escollir moltes maneres de fer però, malauradament, no puc triar com triar. I això no és qüestió de caràcter. Tal com deia Wilde, és qüestió de saber crear.

Ara no parlaré de formes de ser, parlaré d´una manera de fer que, de totes totes-, és el que jutjaré. Per tant , -i sense dubtes-  Jo, amb el cor.

D´entre aquelles actuacions insòlites mai se li va ocórrer preguntar-me què pensava per saber què sentia. I evidentment, una res no té a veure amb l´altra. A més, hi ha certes veritats que mai es compendràn sense haver escoltat Vangelis a la radio d´un Volkswagen Passat.

http://es.youtube.com/watch?v=BEQSMo8gEkI

jueves, 3 de julio de 2008

El poeta Vs Eros



Buscó el silencio en la noche más clara, 
pero descalzo y abandonado al compás de una sorda fuga;
percibió que el primer silencio 
no fue ausencia de sonido.

Asomado al abismo
una serenidad injustificada dilata el impás de saltar o mirar atrás;
al extender los brazos en aspa, el cruce señala un culpable.

Una última tirada, para un simple juego de palabras,
y entre versos de Benedetti tres verdades,
un salto al vacío puede salvarle. 


https://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=-ht4HUSb7Rw
---------------------------------


Eros en muestra de un amor fallido, 
sublima un acto de vida en la más cruel muerte: su despedida.

El poeta, se revelará entre silencios, otras en poesía, 

pero despliegue sus alas o extienda sus brazos,
quedará sellado el lapso cual aspa desorientada 
y perfilando los extremos del encuentro, se congelará el cuadro, detonado,
en blancos segundos de eterno alabastro.

Eros reconoce que sin alma no hay amor;
El poeta, que sin amor no hay alma.
Y a cada hallazgo de Venus sin brazos, 
desnudará su pena en mármol 
y vestirá de alegoría.
-