Ja no ets nina

-
-













Com puc reconèixer la bellesa
--sota uns llavis carmesí ?
m´agrada el rosat, color de vida
--on la sang té llur trajecte 
--------------en llinatge i sens destí.


Però primavera com avuí,
--i sota el dol d´una llàgrima,
les ones i el sol, la brisa i la son
--difuminen el teu rostre
--------------per endur-se el carmesí.

--
Així les flors creixen en grana
--per contrastar la teva pell
que encara fina ja no es trenca
--doncs ja no ets Nina, ni porcellana,
--------------ni reposes al meu llit.--