miércoles, 16 de julio de 2008

Amb el cor


Sempre ha dit coses extraordinàries, d´entre elles que la pròpia intel·ligència ho és. Éll ho és, extraordinàri.

També va aconsellar-me que davant eleccions importants tries amb el cor, ja que tindria les mateixes possibilitats d´equivocar-me però no me’n penediria. Sí, una equivocació és l´obvia penitència d´haver-se penedit. I allò no va ser un consell, va ser una trobada.

Perquè podré escollir moltes maneres de fer però, malauradament, no puc triar com triar. I això no és qüestió de caràcter. Tal com deia Wilde, és qüestió de saber crear.

Ara no parlaré de formes de ser, parlaré d´una manera de fer que, de totes totes-, és el que jutjaré. Per tant , -i sense dubtes-  Jo, amb el cor.

D´entre aquelles actuacions insòlites mai se li va ocórrer preguntar-me què pensava per saber què sentia. I evidentment, una res no té a veure amb l´altra. A més, hi ha certes veritats que mai es compendràn sense haver escoltat Vangelis a la radio d´un Volkswagen Passat.

http://es.youtube.com/watch?v=BEQSMo8gEkI

No hay comentarios: